acudits.org

— Elisabet, tinc la sensació que el teu xicot està desequilibrat.
— És coix, idiota!

38

Un paio diu al seu advocat:
— Vull divorciar-me. La meva dona no m'ha parlat en sis mesos.
L'advocat respon:
— Està segur? Esposes així no s'aconsegueixen fàcilment!

38

— Oriol, vols ser testimoni de Jehovà?
— Caram! Però si ni tan sols he vist l'accident!

38

— Senyoreta, us comuniquem que el seu avió ve demorat.
— Ai què bonic! És el meu color preferit!

38

—Per fi ja he trobat feina!
— On?
— A L'Hospitalet
— De què?
— De Llobregat.

38

Dos estudiants veuen un home caminant lentament i en postura de semi antropoide, i un d’ells comenta:
— Mira, aquest pobre home deu estar fatal de l'estómac.
— Què dius? A aquest home el que li passa és que pateix d'almorranes, se'l nota clarament.
Després d'una estona discutint, i notant que l'home pel poc a poc que caminava encara estava a la vista, decideixen resoldre el seu dubte i preguntar-li directament, així que s'hi apropen i li pregunten:
— Perdoni, bon home, no s'ofengui però el meu amic i jo som estudiants de medicina i en veure'l passar ens hem posat a discutir perquè jo crec que vostè pateix de l'estómac i el meu amic pensa que pateix d'almorranes.
— Doncs, mireu, ens hem equivocat tots tres, perquè jo pensava que tenia un pet i resulta que he tingut una fuita.

38

— Però Manel, tu des de quan portes arracades?
— Des que la meva dona se'n va trobar una al cotxe i li vaig dir que era meva.

38

Mira aquesta foto. Què jove estava el paleta quan va començar la reforma de la cuina.

38

— A la nostra associació gairabé 30 de cada 100 alcohòlics hem aconseguit deixar-ho.
— Un terç?
— Vinga! D'acord!

38

— Aquest és el poble on posen sobrenom a tothom?
— No.
— D'acord, gràcies.
— De res, “preguntetes”.

38

— M’ha dit el metge que tinc els ossos descalcificats.
— No et preocupis, l’important és que hagin participat.

38

Dos amics són al bosc de caça quan un d’ells es desmaia. Alarmat, el seu amic crida a emergències.
— El meu amic és mort! Què he de fer?
L'operador respon:
— Calmeu-vos, senyor. Primer, assegureu-vos que és mort.
Hi ha un silenci i se senten dues fortes detonacions. De nou al telèfon, l'home diu:
— D’acord, i ara què més?

39

El cap emprenyat a l'oficina:
— Silenci! Cada vegada que obro la boca hi ha un imbecil parlant!

39

Benvinguts al grup de suport per a addictes a les cirurgies plàstiques. Veig que avui tenim cares noves.

39

— Per què estava trist el llibre de matemàtiques?
— Perquè tenia molts problemes.

40

— Mare, puc agafar el cotxe?
— No sense la meva supervisió.
— Ui!, perdona per no tenir els teus superpoders.

40

— I promets estimar-lo i respectar-lo cada dia de la teva vida?
— Ah no, jo no sabia qui hi hagués permanència.

40

— Marc, m'han dit que cardes poc.
- Ja m'agradaria!!!

40

— Teniu pa?
— No.
— Teniu pa?
— No.
— Teniu pa?
— M’ho tornes a preguntar i et clavo el cap al terra!
— Teniu claus?
— No.
— I pa?

40

— Per què no ha vingut a treballar en Ricard?
— Va ser hospitalitzat ahir.
— Però si el vaig veure ballant amb una noia rossa.
— Si, es veu que la seva dona també el va veure.

41